mundial btt flipeu en estos

trialera senda de la muerte

video

alguns videos que anyorem

http://www.youtube.com/watch?v=F9fp9sXVGys

EI MARIKES

Ei com estue tots, espere que be,jo molt afaenat, disculpeu-me per no eixir pràcticament però es que açò de casarse es un mal de cap i tinc molt de front obert que tinc que anar tancant poc apoc i massa temps no tinc, pero be espere ja que arribe l'estiu i tot passe i tornar a tindre temps per a gaudir del btt, bon vent i barca nova amics.

La tornada: Antella-Tous-Manuel

Era diumenge i tot feia presagiar que tornaríem a reviure aquelles experiències passades que tant profundament duem arrelades els membres del Bellota Bike… Pareixia que l’univers còsmic estava de la nostra banda, un dia clar, assoleiat , un vent subtil…però faltava una cosa, si més no la més important, la gent… L’oficial de torn va assegurar que les notícies que tenia no eren gens alentidores, “S’han quedat sense brúixola, i són incapaços de trobar el rumb a seguir, solament ens queda l’esperança que viatgen per la nit, orientant-se amb l’ajut dels estels”



Prompte prenerem les primeres decisions, creuar una ribera i accedir a una lloma des de la qual és divisava un assentament i en funció del nombre d’adversaris assetjar o no aquesta metròpoli.

Prompte vingueren els primers desnivells i amb ells un suau olor procedent de llonganisses que s’estaven fent per part dels vilatans. Ningú podia imaginar-se que d’instint de supervivència per nodrir-se tinguera tantes conseqüències per al grup. Després de lliurar aquest enfrontament, el grup tornà a aglutinar-se per poder compartir el menjar i tornar-se invencibles tots tres.




Històries a banda, fórem Jordi, Barahona i jo, els que vàrem protagonitzar aquest episodi èpic…

Altra setmana igual

Hola!!

Ja encetem una altra setmana sense haver pogut llevar-nos eixa punxa de damunt, i és que l'oratge no ens dóna cap treva. Jo em vaig quedar dormint el diumenge, que també s'agraïx,tant per la gent propera com pel teu propi cos.
Desitge que el proper cap de setmana ens depare una bona jornada de rialles, fang, paisatges, etc

Ací us deixe l'enllaç per a que consulteu l'oratge....


Ens veiem, salut!!!!

La Meravellosa (Vallada) 7/ 02/ 10

Són les 7h 30’ del dia 7 de febrer de 2010. Em trobe una altra vegada a Castelló preparat per iniciar una altra aventura amb la penya castellonenca. Aquesta vegada la ruta proposada és una pista que s’inicia a Vallada i va cap Énguera.
Per poder accedir a aquesta població hem eixit des de la Pobla Llarga amb el tren de rodalies un total de set bikers Tots ja massa coneguts i d’acurada trajectòria com poden ser Javi, Sato, Lluís, i d’altres amb no menys historial que els ja citats. Solament destacar al gran “Brotxa” que ens va proporcionar una manera diferent de d’agafar-nos la ruta tant al tren com a la muntanya.





Quan aplegarem a Vallada i després que Sato ens orientara amb el seu GPS iniciàrem l’ascensió d’una pista molt ciclable que ens portà a un indret anomenat el Mirador del Barranc de Boquella, res a dir de les vistes privilegiades que ens va proporcionar...



Després d’uns minuts d’una vista privilegiada i de recordar antigues batalles a dintre d’aquests canons (Ho dic per la vegada que ens perdérem tot el Bellota Bike a dintre d’aquest barranc....), continuàrem la pista fins aplegar a la casa de la Meravellosa, des d’on podíem contemplar una bonica meseta. Travessarem tota la muntanya a través d’una pista fins Enguera, on vàrem esmorzar un entrepà amb reminiscències del mític Buixcarró que ens caigué als peus.



Una vegada amb les piles recarregades, ens vàrem dirigir cap Estubeny per un entramat de camins ben semblants a un laberint. Quasi ja en el poble, concretament al abanda de dalt entràrem per una pista on connectàrem amb una trialera molt bonica, curta i sense dificultat aparent. Dic aparent perquè el fet de tenir una inclinació lateral constant li proporcionava certa dificultat. Quan passàrem Estubeny Sato em va presentar altra senda no menys bonica que l’anterior però si amb diferents caraterístiques, ja que era més plana, amb algunes pujades i certs trams de gran dificultat al pujar. Fou l’escenari perfecte per al repertori de tècnica que posseeix en Lluís, sense paraules.






A partir d’aquest punt ja tot va transcórrer amb certa normalitat, tot menys la caiguda que tingueren Sato i David al creuar un pas amb aigua. A la fi tots sans i estalvis entràrem a Castelló contents del recorregut ofert per Sato. Enhorabona Bikers.

Camí Blanc Castellonenc 31-01-10

Aquesta setmana la gent del bellota bike anàrem a diferents llocs, el grup més nombrós a completar una marxa que pujava al Benicadell i mentre jo, que no em trobava amb la suficient motivació vaig decidir cridar-li al meu amic Lluís dels bikers de Castelló de la Ribera i anar-me’n amb ells. No cal ni comentar l’acolliment que aquest grup mostra sempre que va algun biker d’altre grup amb ells, senzillament jo em vaig sentir com a casa i no és la primer vegada que em passa ja en van unes quantes.
El lloc de quedada va ser la Repsol de Castelló i l’hora les 8h del matí, promte ens dirigirem cap a la pobla per trobar-nos amb Javi de la pobla i altres bikers trets de la mateixa factoria i confeccionats amb el mateix patró.


Des d’ací enfilàrem cap el camí Blanc que ja ens va presentar Juan als membres del Bellota Bike però amb una particularitat i és que on ens trobàrem l’enllaç de camins que no sabíem on eixien el mestre Javi em va comentar que no tenen eixida.
Cal dir que el camí Blanc va exigir un gran esforç però prompte em vaig adonar que l’aparença enganya i que els bikers de Castelló són tot un referent en aquest esport, per l’humilitat, àvids de descobrir rutes extraordinàries, companys dels seus companys, doctes en la seva especialitat. No sé, podria estar elogiant-los sense descans però reben la menció d’amics tots i cadascun d’ells.














De camí cap al Pla, Javi tanmateix ens va obsequiar amb un xicotet sender màgic però molt breu.




Esmorzarem un Buixcarró, sense comentaris i enfilàrem cap al Molló Miramar al Pinar dels Frares on un gladiador em va assenyalar el camí cap a la Barraca d’Aigües Vives(Trajecte on poder realitzar bike extrema).












En conclusió, altra excursió amb la penya Castellonenca que sempre és un plaer.

31/01/10 s'acaba gener

Hola a tots!!

Comencem una altra setmaneta mogudeta degut a l'oratge. Aquest matí he conduït tot el viatge ploguent i a més de mala llet, perquè un altre diumenge sense eixir amb la bike.
Esperem el proper no passe açò i tot apunta a que podrem fer una bona ruteta ho podeu veure a l'enllaç que us adjunte:

http://www.aemet.es/es/eltiempo/prediccion/localidades/manuel-46480

Propose que anem pensant el traçat per al proper diumenge, considerant que tot estarà molt banyat i que per tant haurem d'anar cercant el solell (solana) de les muntanyes.
En breu posaré les que tinc pensades, però podeu anar posant les vostres.

Salut!!

algunes fotos del record

be xics la meua intenció en aquest post es penjar algunes fotos que tinc escampades per l'ordinador i el mòbil espere que disfruteu d'elles i que vosaltres tambe en penjeu

La passada 17/01/10

És ja de matinada i s'albira ja una nova jornada d'aventura, d'emocions, però no de polèmica com certes criatures desitjarien. El dia desperta brut, ple de teranyines, i amb un cert vent de ponent que ens proporciona una temperatura envejable. Des de la llunyania s'endevinen vuit màquines, algunes d'elles d'una tecnologia increïble clar, perquè si ens fixem amb els seus genets potser ens deprimim. Solament hem de destacar un, que la seva tecnologia és alemanya (però que de vegades li dóna problemes) i un altre que s'ha fet de respectar en les batalles més dures: el Xatet. La resta... sense comentaris.
La primera estratègia emprada(no pujar pel port del Sapo), evidencià certs temors incompresos, potser seria per la por a certs esperits del passat i a més no massa llunyans. Poc a poc ens endinsarem per la zona del Pi d’Ambrosio, on poc a poc amb la lleugera pujada quedà palés quins serien els cavallers a tenir amb comte.
Després aplegà Barxeta i amb ella el mític camí Blanc, o era roig? No ho sabem ben bé, el que si sabem és que quan aplegàrem al Tirador ja necessitàvem(uns més que) altres fer una parada tècnica entre altres perquè ja s’havien lliurat dos enfrontaments més o menys importants en unes vies que el cap d’expedició ens havia presentat.
Quan pararem a esmorzar hi va haver menjar per a tots els gustos, des del cafè ianki que es feren alguns, fins al mític Buixcarró, una estranya combinació d’ingredients sel.leccionada per la gent d’eixos indrets al llarg dels segles i que més tard esdevindria un combustible semblant al querosè...

Abandonarem l’assentament del Pla i es respirava l’angoixa de la batalla, gent amb armes de foc ens esperaven al bosc, un espai màgic, d’ensomni ja trepitjat en altres èpoques per l’ésser humà. Com a conseqüència perdérem un dels personatges més forts de la jornada, un rival. Decidirem assistir-lo i ens el vàrem posar en contra.

De sobte enfil.làrem la cantera, sabíem que ens esperàvem 4Km en els quals podia passar de tot. Prompte es va dividir l’exèrcit, dos grups, un que va decidir cobrir la retaguardia i l’altre que anava obrint pas per terreny inhòspit. Molta energia es va utilitzar i a la fi les forces del be es varen imposar una altra vegada.

La propera: 24/01/10

Hola tots una altra vegada ací podem anar fent suggerències de quina pot ser la propera ruta que fem. Aneu pensant alguna.

Per cert, la del diumenge passat a mi em va agradar prou, molt bé per Juan ensenyant-nos cosetes noves.

El diumenge que ve no sé si podre estar, compromisos socials.

Salut i endavant bikers.

Inaguració

Hola a tots els membres del Bellota Bike primerament.

Aquest blog neix amb la il.lusió de poder anar comentant tant les rutes que fem com les que s'aniran proposant i d'aquesta manera afavorir la participació més si cap de tots els membres d'aquest grup de Bikers.