La Meravellosa (Vallada) 7/ 02/ 10

Són les 7h 30’ del dia 7 de febrer de 2010. Em trobe una altra vegada a Castelló preparat per iniciar una altra aventura amb la penya castellonenca. Aquesta vegada la ruta proposada és una pista que s’inicia a Vallada i va cap Énguera.
Per poder accedir a aquesta població hem eixit des de la Pobla Llarga amb el tren de rodalies un total de set bikers Tots ja massa coneguts i d’acurada trajectòria com poden ser Javi, Sato, Lluís, i d’altres amb no menys historial que els ja citats. Solament destacar al gran “Brotxa” que ens va proporcionar una manera diferent de d’agafar-nos la ruta tant al tren com a la muntanya.





Quan aplegarem a Vallada i després que Sato ens orientara amb el seu GPS iniciàrem l’ascensió d’una pista molt ciclable que ens portà a un indret anomenat el Mirador del Barranc de Boquella, res a dir de les vistes privilegiades que ens va proporcionar...



Després d’uns minuts d’una vista privilegiada i de recordar antigues batalles a dintre d’aquests canons (Ho dic per la vegada que ens perdérem tot el Bellota Bike a dintre d’aquest barranc....), continuàrem la pista fins aplegar a la casa de la Meravellosa, des d’on podíem contemplar una bonica meseta. Travessarem tota la muntanya a través d’una pista fins Enguera, on vàrem esmorzar un entrepà amb reminiscències del mític Buixcarró que ens caigué als peus.



Una vegada amb les piles recarregades, ens vàrem dirigir cap Estubeny per un entramat de camins ben semblants a un laberint. Quasi ja en el poble, concretament al abanda de dalt entràrem per una pista on connectàrem amb una trialera molt bonica, curta i sense dificultat aparent. Dic aparent perquè el fet de tenir una inclinació lateral constant li proporcionava certa dificultat. Quan passàrem Estubeny Sato em va presentar altra senda no menys bonica que l’anterior però si amb diferents caraterístiques, ja que era més plana, amb algunes pujades i certs trams de gran dificultat al pujar. Fou l’escenari perfecte per al repertori de tècnica que posseeix en Lluís, sense paraules.






A partir d’aquest punt ja tot va transcórrer amb certa normalitat, tot menys la caiguda que tingueren Sato i David al creuar un pas amb aigua. A la fi tots sans i estalvis entràrem a Castelló contents del recorregut ofert per Sato. Enhorabona Bikers.