lunes, 22 de febrero de 2010

Altra setmana igual

Hola!!

Ja encetem una altra setmana sense haver pogut llevar-nos eixa punxa de damunt, i és que l'oratge no ens dóna cap treva. Jo em vaig quedar dormint el diumenge, que també s'agraïx,tant per la gent propera com pel teu propi cos.
Desitge que el proper cap de setmana ens depare una bona jornada de rialles, fang, paisatges, etc

Ací us deixe l'enllaç per a que consulteu l'oratge....


Ens veiem, salut!!!!

miércoles, 10 de febrero de 2010

La Meravellosa (Vallada) 7/ 02/ 10



Són les 7h 30’ del dia 7 de febrer de 2010. Em trobe una altra vegada a Castelló preparat per iniciar una altra aventura amb la penya castellonenca. Aquesta vegada la ruta proposada és una pista que s’inicia a Vallada i va cap Énguera.
Per poder accedir a aquesta població hem eixit des de la Pobla Llarga amb el tren de rodalies un total de set bikers Tots ja massa coneguts i d’acurada trajectòria com poden ser Javi, Sato, Lluís, i d’altres amb no menys historial que els ja citats. Solament destacar al gran “Brotxa” que ens va proporcionar una manera diferent de d’agafar-nos la ruta tant al tren com a la muntanya.





Quan aplegarem a Vallada i després que Sato ens orientara amb el seu GPS iniciàrem l’ascensió d’una pista molt ciclable que ens portà a un indret anomenat el Mirador del Barranc de Boquella, res a dir de les vistes privilegiades que ens va proporcionar...



Després d’uns minuts d’una vista privilegiada i de recordar antigues batalles a dintre d’aquests canons (Ho dic per la vegada que ens perdérem tot el Bellota Bike a dintre d’aquest barranc....), continuàrem la pista fins aplegar a la casa de la Meravellosa, des d’on podíem contemplar una bonica meseta. Travessarem tota la muntanya a través d’una pista fins Enguera, on vàrem esmorzar un entrepà amb reminiscències del mític Buixcarró que ens caigué als peus.



Una vegada amb les piles recarregades, ens vàrem dirigir cap Estubeny per un entramat de camins ben semblants a un laberint. Quasi ja en el poble, concretament al abanda de dalt entràrem per una pista on connectàrem amb una trialera molt bonica, curta i sense dificultat aparent. Dic aparent perquè el fet de tenir una inclinació lateral constant li proporcionava certa dificultat. Quan passàrem Estubeny Sato em va presentar altra senda no menys bonica que l’anterior però si amb diferents caraterístiques, ja que era més plana, amb algunes pujades i certs trams de gran dificultat al pujar. Fou l’escenari perfecte per al repertori de tècnica que posseeix en Lluís, sense paraules.






A partir d’aquest punt ja tot va transcórrer amb certa normalitat, tot menys la caiguda que tingueren Sato i David al creuar un pas amb aigua. A la fi tots sans i estalvis entràrem a Castelló contents del recorregut ofert per Sato. Enhorabona Bikers.

miércoles, 3 de febrero de 2010

Camí Blanc Castellonenc 31-01-10

Aquesta setmana la gent del bellota bike anàrem a diferents llocs, el grup més nombrós a completar una marxa que pujava al Benicadell i mentre jo, que no em trobava amb la suficient motivació vaig decidir cridar-li al meu amic Lluís dels bikers de Castelló de la Ribera i anar-me’n amb ells. No cal ni comentar l’acolliment que aquest grup mostra sempre que va algun biker d’altre grup amb ells, senzillament jo em vaig sentir com a casa i no és la primer vegada que em passa ja en van unes quantes.
El lloc de quedada va ser la Repsol de Castelló i l’hora les 8h del matí, promte ens dirigirem cap a la pobla per trobar-nos amb Javi de la pobla i altres bikers trets de la mateixa factoria i confeccionats amb el mateix patró.


Des d’ací enfilàrem cap el camí Blanc que ja ens va presentar Juan als membres del Bellota Bike però amb una particularitat i és que on ens trobàrem l’enllaç de camins que no sabíem on eixien el mestre Javi em va comentar que no tenen eixida.
Cal dir que el camí Blanc va exigir un gran esforç però prompte em vaig adonar que l’aparença enganya i que els bikers de Castelló són tot un referent en aquest esport, per l’humilitat, àvids de descobrir rutes extraordinàries, companys dels seus companys, doctes en la seva especialitat. No sé, podria estar elogiant-los sense descans però reben la menció d’amics tots i cadascun d’ells.














De camí cap al Pla, Javi tanmateix ens va obsequiar amb un xicotet sender màgic però molt breu.




Esmorzarem un Buixcarró, sense comentaris i enfilàrem cap al Molló Miramar al Pinar dels Frares on un gladiador em va assenyalar el camí cap a la Barraca d’Aigües Vives(Trajecte on poder realitzar bike extrema).












En conclusió, altra excursió amb la penya Castellonenca que sempre és un plaer.