martes, 19 de enero de 2010

La passada 17/01/10













És ja de matinada i s'albira ja una nova jornada d'aventura, d'emocions, però no de polèmica com certes criatures desitjarien. El dia desperta brut, ple de teranyines, i amb un cert vent de ponent que ens proporciona una temperatura envejable. Des de la llunyania s'endevinen vuit màquines, algunes d'elles d'una tecnologia increïble clar, perquè si ens fixem amb els seus genets potser ens deprimim. Solament hem de destacar un, que la seva tecnologia és alemanya (però que de vegades li dóna problemes) i un altre que s'ha fet de respectar en les batalles més dures: el Xatet. La resta... sense comentaris.
La primera estratègia emprada(no pujar pel port del Sapo), evidencià certs temors incompresos, potser seria per la por a certs esperits del passat i a més no massa llunyans. Poc a poc ens endinsarem per la zona del Pi d’Ambrosio, on poc a poc amb la lleugera pujada quedà palés quins serien els cavallers a tenir amb comte.
Després aplegà Barxeta i amb ella el mític camí Blanc, o era roig? No ho sabem ben bé, el que si sabem és que quan aplegàrem al Tirador ja necessitàvem(uns més que) altres fer una parada tècnica entre altres perquè ja s’havien lliurat dos enfrontaments més o menys importants en unes vies que el cap d’expedició ens havia presentat.
Quan pararem a esmorzar hi va haver menjar per a tots els gustos, des del cafè ianki que es feren alguns, fins al mític Buixcarró, una estranya combinació d’ingredients sel.leccionada per la gent d’eixos indrets al llarg dels segles i que més tard esdevindria un combustible semblant al querosè...

Abandonarem l’assentament del Pla i es respirava l’angoixa de la batalla, gent amb armes de foc ens esperaven al bosc, un espai màgic, d’ensomni ja trepitjat en altres èpoques per l’ésser humà. Com a conseqüència perdérem un dels personatges més forts de la jornada, un rival. Decidirem assistir-lo i ens el vàrem posar en contra.

De sobte enfil.làrem la cantera, sabíem que ens esperàvem 4Km en els quals podia passar de tot. Prompte es va dividir l’exèrcit, dos grups, un que va decidir cobrir la retaguardia i l’altre que anava obrint pas per terreny inhòspit. Molta energia es va utilitzar i a la fi les forces del be es varen imposar una altra vegada.

4 comentarios:

  1. ei aço comença a pendre forma, amb l'ajuda innestimable del primo josu comença la aventura a la xarcia del bellota bike, com diuen per aci agarreu-se els maxos

    ResponderEliminar
  2. IIIIIIIIIIEEEEEEEEEEEEEEE encara esteu vius????

    Jo també tinc un blog, ja fa casi un any;)

    http://tipotane.blogspot.com

    ResponderEliminar
  3. Gràcies a mi res de res, el que importa és que entreu i parleu.

    Salut

    ResponderEliminar